|

La Clau
|
El
Duro |
|
El Museu
Molts
museus en ocasions afavoreixen l'expoliacio d'objectes del seu context
original sense cap mena de reflexió. En el Museu de Vallferosa
hem intentat fer un recull d'objectes i eines amb l'única finalitat
de conservar-los i poder-los compartir amb les persones que vulgin conéixer
el nostre passat a través d'ells; evitant i refusant qualsevol
expoliació.
Un
museu és un lloc ple de coses, en principi mortes, que als visitants
ens han de fer reviure diferentes i profundes sensacions. El museu que
no aconsegueix remoure i reviure res, no té sentit.
El
més bonic i aconsellable fóra recórrer aquestes entranyables terres
per anar descobrint de primera mà tot una sèrie de petjades dels
nostres avantpassats, que sens dubte deixarien sorprès al més optimista.
Però malauradament no tothom té la possibilitat de fer-ho, ja que requereix
molt temps i les eines i objectes d´èpoques passades,
que frequentment ja són fetes malbé o llençades.
De
ben segur ningú quedarà defraudat tampoc, si visita el recull d’eines
que aquí exposem. Amb una mica d’imaginació i les explicacions que us
podem oferir, intentarem traslladar-vos en el temps, per poder compartir
aquelles vivències i records que a ningú deixen indiferents, doncs formen
part de les nostres tradicions i arrels més pures.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
 |
Com ja hem dit, el
nostre museu és un magatzem d'objectes vells ja en desús;
és per això que moltes persones poden considerar que està
ple de inutilades i ferralla.
|
| |
Per altra
banda també hi ha moltes persones respectuoses amb totes les coses
existents i també passades, sabent veure el valor humà o natural
de cada element, que en definitiva és el que perdura, més
que el seu valor material, canviant i incert. |
| |
|
|
|
|
|
|
 |
Cada objecte,
per petit que sigui, té la seva història, el seu context i
la seva repercussió actual i futura. que de ben segur a tothom afecta.
Potser és una mica difícil saber fer aquests imaginaris moviments
mentals del temps, però val la pena intentar-ho, per les persones
que ho aconsegueixen la visió del món és fantàstica. |
 |
Per exemple a les fotos
de l'esquerra, el xerrac, a part de tenir un aspecte una mica grotesc
i poder causar una certa aprensió, avui en día no té
gairebé cap valor.
Però, el mateix rerrac fet anar per en Joan Vilà Albareda
i el Fonset del Solé (de Puigredon), la neneta Mª Rosa Vilà
Vilà que s'ho mira (amb vestimenta d'hivern). També observar
com hom es protexia del sol i de la pols amb un mocador de butxaca. L'ametller
ja centenari que probablement va fer el foc per escalfar la casa i coure
els aliments amb les tradicionals calderes, perols, olles...
Avui en dia, amb 1/2 hora de motoserra, una persona fa la feina que aquestes
persones feien amb tota la jornada.
Tot plegat fa que el simple xerrac, per algunes persones adquireixi un
altre valor.
|
| |
|
|
|
|
|
|

Com usem i mesurem el temps?
|
Alguns peus de foto,
a part de didàctics, també pretenen ser una petita espurna
que induexi a la reflexió. En aquesta de l'esquerra, per exemple,
caldría fer-se la pregunta de:
Com pot ser que abans la gent sembla que tenia temps per a tot ?, es portava
una vida molt més calmada, però havia de fer la feina amb
penúries, uns estris rudimentaris i amb els quals el temps que
necessitaven per fer quelcom multiplicava l'actual per decenes.
Com és que avui
no tinguem temps per a res?
Com és que gairebé ningú gaudeixi del treball?
Fixeu-vos en la foto anterior, la cara de satisfacció que fan xerracant
.
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|