La Clau

El Duro

El Museu

Molts museus en ocasions afavoreixen l'expoliacio d'objectes del seu context original sense cap mena de reflexió. En el Museu de Vallferosa hem intentat fer un recull d'objectes i eines amb l'única finalitat de conservar-los i poder-los compartir amb les persones que vulgin conéixer el nostre passat a través d'ells; evitant i refusant qualsevol expoliació.

Un museu és un lloc ple de coses, en principi mortes, que als visitants ens han de fer reviure diferentes i profundes sensacions. El museu que no aconsegueix remoure i reviure res, no té sentit.

El més bonic i aconsellable fóra recórrer aquestes entranyables terres per anar descobrint de primera mà tot una sèrie de petjades dels nostres avantpassats, que sens dubte deixarien sorprès al més optimista. Però malauradament no tothom té la possibilitat de fer-ho, ja que requereix  molt  temps i les eines i objectes d´èpoques passades, que frequentment ja són fetes malbé o llençades.

De ben segur ningú quedarà defraudat tampoc, si visita el recull d’eines que aquí exposem. Amb una mica d’imaginació i les explicacions que us podem oferir, intentarem traslladar-vos en el temps, per poder compartir aquelles vivències i records que a ningú deixen indiferents, doncs formen part de les nostres tradicions i arrels més pures.

             

             

Com ja hem dit, el nostre museu és un magatzem d'objectes vells ja en desús; és per això que moltes persones poden considerar que està ple de inutilades i ferralla.

  Per altra banda també hi ha moltes persones respectuoses amb totes les coses existents i també passades, sabent veure el valor humà o natural de cada element, que en definitiva és el que perdura, més que el seu valor material, canviant i incert.
             
Cada objecte, per petit que sigui, té la seva història, el seu context i la seva repercussió actual i futura. que de ben segur a tothom afecta.
Potser és una mica difícil saber fer aquests imaginaris moviments mentals del temps, però val la pena intentar-ho, per les persones que ho aconsegueixen la visió del món és fantàstica.

Per exemple a les fotos de l'esquerra, el xerrac, a part de tenir un aspecte una mica grotesc i poder causar una certa aprensió, avui en día no té gairebé cap valor.
Però, el mateix rerrac fet anar per en Joan Vilà Albareda i el Fonset del Solé (de Puigredon), la neneta Mª Rosa Vilà Vilà que s'ho mira (amb vestimenta d'hivern). També observar com hom es protexia del sol i de la pols amb un mocador de butxaca. L'ametller ja centenari que probablement va fer el foc per escalfar la casa i coure els aliments amb les tradicionals calderes, perols, olles...
Avui en dia, amb 1/2 hora de motoserra, una persona fa la feina que aquestes persones feien amb tota la jornada.
Tot plegat fa que el simple xerrac, per algunes persones adquireixi un altre valor.

             

Com usem i mesurem el temps?

Alguns peus de foto, a part de didàctics, també pretenen ser una petita espurna que induexi a la reflexió. En aquesta de l'esquerra, per exemple, caldría fer-se la pregunta de:
Com pot ser que abans la gent sembla que tenia temps per a tot ?, es portava una vida molt més calmada, però havia de fer la feina amb penúries, uns estris rudimentaris i amb els quals el temps que necessitaven per fer quelcom multiplicava l'actual per decenes.

Com és que avui no tinguem temps per a res?
Com és que gairebé ningú gaudeixi del treball?
Fixeu-vos en la foto anterior, la cara de satisfacció que fan xerracant .

             
<PORTADA> --- <EL MUSEU> --- <CONTINGUT> --- <VISITES> --- <ENLLAÇOS>