El poble

 

 

 

 

 

Baronia de Vallferosa

 

 

 

 

 

Vista esglèsia i poble des de dalt.jpg
Nucli del poble vist des de el cim de la Torre


Bauma dels Voliacs


Antic cup de vi excavat a la roca


Masia de Clavells (Casa senyorial de Vallferosa)


Pou i sínia

 

 

Vallferosa és un petit poble disseminat en masies i situat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, dins la província de Lleida, partit judicial de Solsona.
Amb parròquia pròpia, Vallferosa es troba dins de l'arxiprestat de Torà i bisbat de Solsona.

Fins l'any 1968 Vallferosa, junt amb d'altres pobles, formava el municipi de Llanera. Llanera del Arroyo a partir de 1916 (1) per distingir-se d'altres dues Llaneres de la resta d'Espanya (Llanera de Ranes-València- i Llanera de Oviedo).
Aquí mai va agradar aquest complement i o bé l'obviaven o bé en deien Llanera de Solsonès.
Suposadament, per interessos personals d'un secretari comú i dels dos alcaldes del moment, es van ajuntar Torà i Llanera (2). Així aquest secretari d'ajuntament va pujar de categoria automàticament, sense opositar i se'n va anar a Cervera. A partir d'aquest moment tots els poblets que formaven Llanera van augmentar la regressió que ja, de per sí, estaven patint.
Tot plegat fa que avui, contra tota lògica, Vallferosa sigui municipi de Torà i comarca de La Segarra.

El paisatge és muntanyenc, boscós i abrupte. S'hi alternen els boscos, els conreus en petits camps i les pastures. Tot plegat travessat per la riera de Llanera, de Vallferosa i la rasa de Comabella.

De les aproximadament 40 cases que havien estat habitades, ara només en queden quatre o cinc.

En una extensió d'uns 25 km2  hi ha tan sols 17 habitants, convertint-se així en una de les zones més despoblades de tot Catalunya.

A causa de la bona convivència i relació entre Vallferosa i Puigredon (poblet veí de Vallferosa i de semblants característiques- abans parròquia de Fontanet-) van junts formant un sol esperit i parròquia. D'aquesta manera s'han doblat els recursos humans i econòmics per poder conservar algunes tradicions i costums, alhora d'ajuntar voluntats.

De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica difícils de trobar, l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere, l'espectacular Torre-Castell de Vallferosa, que ho presideix tot, i diferents construccions o elements de cultura popular escampats, que podem anar descobrint tot passejant per gaudir de la pau del lloc intentant reconstruir mentalment la vida i evolució del poble fins avui.

De l'antic castell només en queda la silueta dibuixada a la torre. Es creu que va ser a causa de la guerra dels segadors (vers 1640) que el senyoriu es traslladà a Clavells i les pedres del castell s'usaren per a diverses construccions, entre altres l'església de Sant Pere. Però per contra l'antic temple mig enterrar forçosament fou abandonat al culte abans de la guerra dels segadors. Ens manca doncs una església romànica, que per lògica es trobava adossada al castell o més probablement emplaçada al lloc de l'actual San Pere.

Un segon poblet dins de la parròquia de Vallferosa, actualment també pràcticament deshabitat, és Salomons, amb la seva església dedicada a Sant Martí i una única i curiosa edificació, en runes, que aglutinava quatre cases de quatre famílies i termenats diferents.

Dins del terme també hi podem trobar restes de poblats íbers, tombes i cementiris medievals, importants  masies antigues, diverses esglésies, curioses baumes, cups de vi excavats a la roca, forns d'oli de ginebre, forns d'obra i bonics racons on encara es pot gaudir de la natura en la més absoluta tranquil·litat.

L'aigua és un bé escàs, les pluges de la tardor fan néixer i arrelar els nostres sembrats, humifiquen els boscos i el terreny. Però són les pluges de la primavera que omplen de vida aquestes contrades amb un mantell de verdor florit.

 

 

 

 

TERRA DE CONTRASTOS



LLANERA DE SOLSONÈS
Transcripció de l'obra: GRAN GEOGRAFÍA COMARCAL DE CATALUNYA (part de Llanera i Vallferosa)

L'extens terme municipal de Llanera (74,02 km2), a l'extrem de la comarca i abocat a la Segarra, fou agregat el 1968, sense tenir en compte la divisió comarcal de la Generalitat, al municipi segarrenc de Torà de Riubregós. S'esten pels terrenys oligocènics de l'altiplà de la Segarra (aquí de 500 a 700 m alt.), a la conca de la riera de Llanera, que es forma a l'est del terme per unió del barranc de Santa Maria, procedent de Llobera, i de la rasa d'Ardèvol, procedent de Pinós, i desemboca al Llobregós prop de Torà; prop de Fontanet, al sud del terme, rep les rieres de Vallferosa per la dreta i de Figuerola per l'esquerra; rep encara prop de Torà, la riera de Cellers, per l'esquerra. Limita amb els mujnicipis de Torà (Segarra), del qual depen administrativament, i de Castellfollit de Riubregós i de la Molsosa (del sector segarrenc d'Anoia), al S; amb el de Pinós (E) i de Llobera (N), solsonesos; i amb el de Biosca (Segarra), a ponent.
El territori és trencat i anfractuós i en les costes s'escampen una sèrie de roques despreses que dificulten la formació de grans conreus (vers migdia, prop de Sant Serni i Claret, hi ha , però alguns plans ben conreats i més poblats) i les terres cultivades no sobrepasen el 15 % del terme, mentre que la resta és ocupada per boscos i erms. La població, totalment diseminada en els masos, es mantingué relativament estable des del segle XVI (els 58 focs del 1380 havien passat a 85 el 1553) fins al segle XVIII (345 h el 1719 i 452 el 1787); assolí un màxim el 1860 amb 883 habitants -coherent amb la resta de la comarca-, però baixà molt aviat (392 h el 1900); en els nostres temps, després d'una puja els anys 1940-50 (526 h), té una tendència clara al despoblament (215 h el 1970), especialment als sectors de Llanera i Vallferosa.
Els centres més importants de població, a més de la parròquia i castell de Llanera, que dóna nom al municipi,són les antigues parròquies de Vallferosa, Claret de Figuerola (o dels Pagesos), Cellers, Fontanet, Sant Serni de Llaneta. Fora de la carretera de Solsona a Torà, que travesa el terme de N a S, les cases de pagès només es comuniquen per camins carreters oberts pels mateixos pagesos: els principals són el que surt de l'Hostal Nou de Llobera vers el migdia i el que va de Fontanet cap a Ardèvol amb els trencalls de Claret i de Sant Serni; hi ha un altre camí de Torà a Cellers.
Vers el sector oriental del terme, a la dreta de la riera del seu nom, s'alça l'antiga parròquia de Santa Maria de Llanera, en estat ruïnós, i les restes del castell de Llanera, que amb el de Vallferosa eren defenses o punts de guaita de la contrada. És esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf, i més endavant el comte i bisbe d'Urgell el cedí a Guifré Eldemar i, si no tenia fills, a la seva canònia. Entre els feudataris hi hagué Pere Humbert, fill d'Humbert Guitard, probablement germà del prepòsit de la canònia solsonina Ramon Guitard, queacompanyà el comte d'Urgell en les expedicions Castellanes. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l'Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomptes de Cardona, dins la batllia de Cardona. L'església fou consagrada el 1060 pel bisbe d'Urgell; vers el 1630 devia estar ruïnosa perquè hom l'anava reconstruint i els cònsols de Llanera demanaren ajuda a la comunitat de canonges de Solsona el 1638 (aquets els concediren 20 lliures dels terços de l'home mort i, més endavant, donaren més diners). El capellà d'aquesta parròquia era considerat vicari de la comunitat de Solsona, que era la que arrendava les terres de l'església i pagava el vicari.

A la mateixa banda de la riera de Llanera, al NW, hi ha el terme parroquial de Vallferosa, que comprèn l'antiga Vallis Frauosa i les costes de Santa Maria (per on passa la carretera a Torà); és la zona més agresta i àrida del municipi. L'antiga església parroquial de Sant Pere de Vallferosa (construïda de nou el 1698, sense culte des del 1940) s'alça a la vora de la riera del seu nom; prop seu hi ha una torre de guaita o de defensa, circular (de 32m d'alçada), molt ben consevada. Aquesta església fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per Guerau Ponç i Ramon Rotllan amb la seva muller Adalgarus, amb els delmes i seveis que havien de fer els homes. L'alt domini del Castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052) fou dels comptes d'Urgell i després del comtat i ducat de Cardona, on s'integrà posteriorment a la batllia de Torà. En foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de Ribelles (1196), que la vengué a bernat de Granyena (durant alguns anys la comanda templeta de Granyena en rebé els fruits). Al segle XIV s'hi establí la nissaga dels Brull (es conserva un sarcòfag de Bernat del Brull al Museu Diocesà de Solsona). L'església i les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell (després de Solsona), però la Baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristòfol de Gironella, ciutadà honrat de Barcelona.
El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l'església de Santa Maria, prop de la carretera de Solsona a Torà, que continuava éssent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de la propera barriada de Puig-redon.


 

(1) - La informació que fa referència a la variació del nom de Llanera l'hem trobada al Reial Decret de 27 de juny de 1916, signat pel rei Alfons XIII, quan era president del Consell de Ministres Álvaro Figueroa, comte de Romanones. Aquest Decret es va publicar a la Gaceta de Madrid del dia 2 de juliol de 1916 i diu textualment:
"REAL DECRETO
De conformidad con el Presidente de mi Consejo de Ministros, de acuerdo con el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión Permanente del Consejo de Estado.
Vengo en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquella comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres que especifica la siguiente relación, que se insertará en la Gaceta de Madrid, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de los Departamentos Ministeriales.
Dado en Palacio a Veintisiete de junio de mil novecientos dieciseis.
ALFONSO."
Josep V Martínez

(2) Per convèncer l'Ajuntament de Llanera que es fusionés, es va pactar 3 condicions:
- L'administració central aportaria uns diners que anirien destinats a Llanera (mai es van veure; les males llengües diuen que es van dedicar a fer les piscines i el camp d'esports de Torà) molts anys més tard, per callar alguna boca i passar full, es va fer una repassada per alguns camins de Llanera.
- Llanera no pagaria impostos municipals pel que fa als permisos d'obres (actualment aquest acord tampoc es respecta i ja paguem més d'un 75%).
- El nou ajuntament, avui dit de Torà, destinaria com a mínim un 5% del seu pressupost anual a millores per a Llanera (actualment, també de forma unilateral, l'ajuntament de Torà va decidir no aplicar aquest acord).
I el més trist és que aquesta fusió (feudalització moderna), es va produir sense que els propietaris i habitants de Llanera, ni tan sols en fossim informats.
Joan Vilà i Vilà