Breu història

 

 

 

 

 

----------------------------------------------------------------------------

Baronia de Vallferosa

 

 

 

 

 

Concert 6 agost 2000.jpg
06/08/00 Música clàsica a Vallferosa
A càrrec del grup Música Viva Stuttgart.

Estructura església.jpg
Església de Sant Pere

Torre vertical llum.jpg
Torre il·luminada


Masia de Cal Piquet


Masia de Comabella


Vallferosa any 1929


Escletxa d'esperança


No se sap de quan data la primera petjada  de l’home en aquestes terres, però sí que podem intuir moments de més presència.

S’hi troben diferents restes de poblats íbers. Però sobretot hi ha moltes tombes medievals (segles V!!, VIII, IX i X).

També en indrets pròxims hi ha diversos dòlmens megalítics (segles XXII – XX a. C.)

Com demostra la immensa Torre de vigilància, aquesta zona va ser frontera durant molts anys amb el món àrab, creant-se així les terres anomenades de la marca hispana, que separa la Catalunya vella de la nova.
La tradició popular anomena a les construccions antigues "dels moros". Per si sol aquest fet fora poc rellevant, però junt a uns recents anàlisis amb el sistema del Carboni 14 contemplen ja l'existència de la Torre de Vallferosa en el segle VIII. Si aquest estudi s'acaba acceptant, segurament caldrà reescriure algunes planes de la historia del nostre país i concretament d'aquestes terres que haurien estat ja d'una importància molt notòria en temps de la invasió musulmana. En definitiva els musulmans van crear aquest fantàstic sistema defensiu i de comunicació, que segles més tard va ser aprofitat contra ells en la reconquesta. S'acaba d'obrir un periode engrescador on tothom pot dir-hi la seva i que de ben segur portarà cua.

A l'hora de parlar de la població o repoblament d’aquestes terres, ens hem de situar en aquesta època de la reconquesta. És quan es comencen a construir moltes de les masies de aquí, algunes aprofitant restes de poblats ibers, vil·les romanes o punts forts. En aquesta terra de ningú va ser freqüent donar terra en propietat als pagesos (alou) perquè no hi volia viure cap família, degut al perill que corrien. Més tard però, els privilegis es van anar perden i el sistema feudal s'imposà, ja sia sota el poder del senyoriu, ja sia sota el poder del clero, practicament tots els pagesos van deixar de ser lliures convertint-se en vassalls (han jurat fidelitat) o serfs (pràcticament esclaus).

Potser el moment de més rellevança del Castell de Vallferosa, podríem situar-lo pels voltants del segle XIV, quan a Vallferosa s'hi establí la nissaga dels Brull (senyor de Vallferosa).


Sarcòfac de Bernat del Brull (Museu Diosesà de Solsona)

Més tard  i  durant  molts  anys,  diferents pestes van envair   Europa; cal pensar,  a tall d’exemple, que l’any 1768 només de la casa Fustagueras van morir sis germans, des de mesos a ja grans. La guerra dels francesos i sobretot la dels Carlins tampoc van ajudar gaire al progrés.

És a partir de finals del segle XVII i sobretot al XVIII quan aquest interior comença a tornar a repoblar-se construint-se nous masos i engrandint els ja existents, fins aconseguir Vallferosa uns 200 habitants.
En l'ultim cens abans de la guerra civil espanyola a Vallferosa hi havia 129 habitants. Però en la postguerra torna a augmentar el nombre d'habitants.

En la segona meitat del segle XX és quan aquestes zones pateixen els moments més crítics. Al fenomen de  l’emigració cap a les ciutats degut a la industrialització, s’hi afegeix el fet que l’any 1968 l’ajuntament de Llanera es fusiona amb el de Torà. A partir d’aquest moment es pateix un centralisme a petita escala que s’oblida sovint de les necessitats de l’antic municipi de Llanera, al qual, juntament amb d’altres poblets, pertanyia Vallferosa. Llanera era un municipi, disseminat en masies, del Solsonès i Torà ho era de la Segarra. Durant molts anys  ni tan sols se sabia de quina comarca s’era, fins que el nou consistori va decidir pertànyer a la Segarra. Al 1981 hi havia 27 habitants i al 2005 en queden 17.
A Llanera l'any 1860 hi havia 883 habitants avui al 2007 no arriba a 100, i la gent del "país" continua marxant.

Avui estem en l’època de les comunicacions i noves tecnologies. Tot i ser al bell mig de Catalunya, aquí res arriba o ho fa massa tard. Si l’abandó continua a aquest ritme, en pocs anys només quedaran grans zones ermes i de difícil accés.
En el millor dels casos es pot recuperar alguna masia per persones foranes i desarrelades, que res o poca cosa aporten a mantenir els costums i la cultura de l'indret, i molt menys aporten a mantenir el terreny.

La guerra d’ Iraq ens va fer adonar que estem caminant cap a un sistema americanitzat, on no es té respecte per res ni per ningú i només es busca el benefici propi i immediat. Però també ens va fer obrir els ulls i comprendre que potser aquest sistema ha de millorar.

L’economia de Vallferosa i rodalies és eminentment agrícola. L’agricultura fa anys que està patint una forta regressió i aquest interior de Catalunya se n’ha sentit fortament.

Ara estem passant per uns moments en què s’està revaloritzant el món rural, lligant-ho amb una sèrie de virtuts com son la noblesa, l’ honradesa, la tranquil·litat, la pau... Gràcies a aquest canvi de mentalitat i a un major respecte envers la natura ens estem adonant que hi ha d’haver gent que cuidi la terra, en definitiva el nostre país. I, evidentment, qui millor la pot cuidar és qui tant se l’estima: el pagès, que gairebé és una perllongació d’aquesta tan arrelada i suada terra-país.

Estem convençuts que el futur ens depara moltes sorpreses agradables i que aquests llogarets d’ensomni, com es Vallferosa, podran conservar-se i a l’hora ser disfrutats per tothom.

 

 



Transcripcio de HISTORIA UNIVERSAL - SALVAT
El arte del siglo X
(Xavier Barral i Altet)
"Resulta difícil caracterizar el arte del período comprendido entre el arte carolingio del siglo IX i el arte románico del XI. Pero no se puede pasar directamente del primero al segundo de los citados períodos sin tener en cuenta que después del arte carolingio, especialmente interesado por la Antigüedad, se inició un viraje que permitiría el desarrollo del arte románico plenamente medieval".



La majoria d'historiadors han coincidit en anomenar l'art del segle X en Art Preromànic.
A nivell social, el segle X va ser una porta que va fer passar d'un sistema antic de viure als inicis del sistema de viure actualment anomenat occidental i del qual avui poden gaudir. La poca documentació, la poca espectacularitat de les obres i sobretot el fet de què l'eix de tota activitat es dugués a terme en indrets deshabitats i rurals com Vallferosa, ha fet que no despertés la curiositat de la majoria de la població avui agrupada en grans ciutats. (-al camp no hi ha població, no hi ha vots i per tant no hi ha inversió ni interès-)
La història no va a salts, cada moment té la seva importància, i just el segle X és clau per entendre el naixement del feudalisme, Catalunya, Espanya i de l'Europa més occidental.